Llibret 2002
Dedicat, com les falles, al món
de les paraules i els números. Una part d'ell estava estructurada a
mode de diccionari on es recollien tota mena de mots, referències a
tòtems i tabús, "i altres guilindaines" redactades per diversos companys
i companyes de la falla. El diccionari es completava amb un article
d'Alejandro de la Cueva sobre Salvem l'Horta, un altre de Willy sobre
l'euro, les impagables i particulars memòries d'Àfrica embastades per
Eva Moreno i un nou article d'Alfons Cervera sobre les paraules. També
hem de recordar la "Carta a Alba", on es planteja un hipotètic futur
neorepublicà, un poema de Gilman sobre les paraules, un altre poema
visual de Sergi Jiménez sobre les lletres de l'abecedari i un text de
Jesús Tusón sobre el tabú. Al caliu de les paraules Vicent Cortés
s'acostava al món de la narrativa oral, mentre que Lluís-Xavier Flores i
Abat ens introduïa en el fantàstic món alacantí dels noms dels números.
El llibret tancava les col·laboracions literàries amb un text de Juan
José Millás i un nou poema visual de Seguí Jiménez sobre els números, i
un altre del Pep Romero sobre l'aritmètica. Com a novetat, enguany els
noms dels fallers i socis es tenia que averiguar enmig d'un gran
encreuat dissenyat per Rafa Miralles. Entre les col·laboracions
gràfiques, hem de ressenyar les de Paco Aracil, Herregé, Carlos Maiques i
Sergi Jiménez.
Llibret
2001
Sota
la portada en forma de diari de The Fallancial Times. Arrancapin's
Economist Xournal, s'amaga un monogràfic dedicat al mercat. En ell, per
exemple, el professor Vicent Soler examinava la realitat econòmica de
l'anomenat "eix mediterrani", el periodista Jordi Sebastià es referia al
supermercat de la informació i el columnista Manel Manchón abordava el
tema de la democràcia en el cas català. En altres escrits, Albert Toldrà
feia una curiosa aproximació a la realitat dels mercats medievals,
Josep Antoni Collado repassava l'actualitat política en clau mercantil i
el Pep Romero reflexionava sobre els despertadors i el paper higiènic.
Altres col·laboracions anomenades foren les d'Alfons Cervera, amb un
article sobre les crua realitat de la societat de consum, la de Teresa
Palomar, que ens parlava sobre el comerç just, la de l'arquitecte Josep
María Sancho i Carreres, que es referia al fosc mercat de l'especulació i
la de l'enigmàtic Nicolau Taboada, que ens sorprenia amb un conte
d'allò més evocador. La nòmina de textos la tancava el reaparegut Julià
Carles Lahiguera, sempre obsessionat amb el tema gastronòmic (a major
glòria de la paella), mentre que l'inefable Gilman ens bombardejava amb
tres (tres!) textos on feia gala de la seua ploma, desplegada sobre
temes tan diversos com els mercats de València, els canvis en la textura
urbana del barri d'Arrancapins i l'exitosa trajectòria teatral de la
nostra falla. Entre les il·lustracions, hem de destacar els còmics de
Herregé i els esbossos de Paco Aracil.
Llibret 2000
Llibret monogràficament
dedicat, com les falles, al tema del soroll. A tal efecte, es va buscar
una extensa nòmina de col·laboradors que des de diversos angles
abordaren el tema. Així, el periodista Manolo S.Jardí es referia als
excessos de l'imperi del soroll, Lluís Mesa i Antonio Pérez Collado, en
sengles articles, parlaven sobre els sorolls de la festa, especialment
palesos en la pirotècnia, tractada per Francesc Llop, i en les falles,
abordades per Gilman, mentre què Alfons Cervera oferia el contrapunt
tràgic del soroll de la guerra. L'escriptor Vicent Josep Escartí es
referia a la contaminació acústica i Àlex Amorós ens parlava sobre
l'inexplorat món del soroll i l'art. També comptaven amb l'erudit escrit
de Sergi Gómez i Soler sobre el soroll de les campanes, l'article de
Paco Aracil sobre el soroll al carrer Joan Llorens, l'informe sobre
l'espai lúdic a la ciutat de València redactat per José Luís Carles i
Isabel López, de l'Institut d'Acústica i una sucosa recerca etnogràfica
de Josep Antoni Collado i Josemi Sánchez sobre els sorolls de la cultura
popular valenciana. El monogràfic es completava amb un nou Informe
sobre el Soroll, elaborat amb diversos materials bibliogràfics sobre la
base d'un llibre del professor Amando García sobre els efectes nocius
del soroll. La part més festiva del llibret recollia els esbossos i
versos de les falles, on destacava l'article sobre el recentment
estrenat Gegant Arrancapins, obra de Joan Iborra i Vicenta Llorca. La
nota emotiva la posava un sentit article de Toni Mestre on esrecordava
el recent traspàs de l'escriptor Enric Valor, patriarca de les lletres
valencianes. Cal afegir que el llibret comptava amb les reeixides
col·laboracions gràfiques dels il·lustradors Gerard Miquel, Paco Aracil,
Oliverio Dumas, Ladislao Kubala, César Tormo, Pep Romero, Paco Ruiz i
Ismael Rumbeu.
Llibret 1999
Llibret 1999
Amb una espectacular portada on
diverses rodes dentades industrials il·lustraven la falla de
"Benestar-màtica", el llibret de 1999 abordava monogràficament
l'anomenada "societat del benestar". Entre els col·labo-radors podem
destacar a Lluís Mesa, amb un article sobre les falles i el benestar, a
Joan Marí, que també abordava el tema des d'una òptica política, a
Carles Santana, que parlava sobre benestar i medi ambient, a Cristina
Piris, que ho feia sobre benestar i dones, o als professors Antonio
Santos i Maria Poveda, que parlaven de la crisi del welfare state. A
més, els companys Pep Romero, Josep Antoni Collado, Lluïsa Miralles i
Gilman arrodonien la feina amb diverses aproximacions temàtiques al tema
del benestar. D'altra banda, el dibuixant Paco Ruiz ens sorprenia amb
un impactant còmic sobre les conseqüències de l'atur. En la part
estrictament fallera, Víctor Valero entrevistava a l'artista faller
Vicent Almela, qui aportava algunes il·lus-tracions, i es retia un
sentit homenatge al recentment desaparegut Vicent Ventura, tot
reproduint un molt poc conegut article seu sobre les falles. Com a ressò
del "Cor de xoc" de 1998, enguany es dedicava una pàgina del llibret al
triomfant espectacle "Tot per la fama".
Llibret 1998
Curiosa portada, on es
reproduïa una fotografia, obra d'Elena Garrido, d'una mena de pollastre
que en realitat era un ésser humà ben doblegat sobre sí mateix. La
publicació constava d'una secció d'entrevistes, on els protagonistes
eren l'artista faller Josep Manel Alares, entrevistat per Víctor Valero,
i Pablo Llorens, director de cinema d'animació, entrevistat per Rafa
Miralles, amb il·lustració fotogràfica de Daniel García Sala. Entre les
col·laboracions s'han de destacar un article humorístic de Benito Carles
Reciós sobre el "compromís de Casp", un altre, obra de Alí ben Bufat de
Benifato, sobre "la creació de lo regne", un escrit lúbrico-festivol
sobre gastronomia obra de Vicent Borrego i alguns textos destrellatats
del ja inevitable Gilman. En la secció "Opinió" es reproduïa un article
històric de Joan Fuster sobre els bunyols, un altre d'Àlex Amorós sobre
la hipocresia, i completaven el llibret els esbossos de les dues falles,
el conegut "Arrancapins som...", així com l'explicació i relació de les
falles i el programa de festejos. Amb tot, el més destacat del llibret
de 1998 era el suplement "Cor de xoc", veritable revista rosa del cor
què, arran de l'èxit teatral de "Teràpia de xoc", posada en escena per
la trouppe teatral d'Arrancapins, informava complidament dels diversos
esdeveniments socials que havien agitat la vida pública e íntima dels
més famosos. La portada del suplement, d'inesborrable record, mostrava a
"Su Excelencia" Vicent amb la companyia de Viçantica Collares en
actitud certament acaramel·lada.
Arrancapins,
90 anys fent Història
Llibret 1997
Llibret 1993
La radicalització de les denuncies expressades en els
cadafals d'Arrancapins a principis dels anys noranta pot explicar-se en
la mateixa editorial del llibret de 1993, on es feia una anàlisi molt
crítica de l'evolució de la transició política. A més, en un article
titulat "Tribulacions d'un faller no aliniat", Vicent Torrent
emfasitzava la necessitat d'una festa plural, oberta a noves
alternatives. La línia de denúncia urbanística prosseguia amb un article
de l'Associació de Veïns Botànic sobre la contaminació sonora produïda
pels pubs de la zona de Joan Llorens i es completava amb un breu però
documentat acostament a la història del barri d'Arrancapins. El llibret
es completava amb una nova reproducció del còmic de la batalla d'Almansa
(Hemeroteca Arrancapins), l'homenatge als intel·lectuals Joan Fuster,
Enric Soler i Godes i Josep Maria Llopart, desapareguts durant
l'exercici 1992-1993, a més d'una peça literària de Julià Carles
Lahiguera, un text de reconeixement del centenari de la Societat Coral
El Micalet i una nova edició de l'Horròscop. El llibret es tancava amb
una divertida i satírica secció de contactes i notícies curtes.
Llibret 1992
Gil-Manuel Hernàndez i
Martí
240 pàgines
Ed.
Falla Arrancapins 1998
Una primera mirada històrica a la trajectòria de la
comissió d'Arrancapins (Àngel Guimerà-Pintor Vila Prades), des de la
seua data de fundació (1908) fins l'any 1998, en que es compliren els 90
anys de la falla. Un intent per recuperar la memòria històrica, no
només d'una falla, sinó del barri valencià en el qual s'arrela amb
fermesa.
Utilitzant fonts documentals
escrites, gràfiques i orals, la història d'Arrancapins comença pel repàs
a les anomenades falles d'"Arrancapinos", entre 1913 i 1917, continua
amb les falles plantades al carrer d'Àngel Guimerà entre 1924 i 1934, i
aborda la constitució moderna de la comissió Àngel Guimerà-Pintor Vila
Prades entre 1935 i 1936. Després de la Guerra d'Espanya la falla
reapareix en 1942 i subsisteix precàriament fins 1965. Després d'un breu
lapse sense falles, a partir de 1968 es reconstitueix la comissió, que
es consolida com a estable en un període que arriba fins 1978. A partir
d'aquesta data es presta una especial atenció al delicat procés de
transició fallera esdevingut a Arrancapins entre 1978 i 1983, únic en la
seua espècie a la ciutat de València. Un procés aprofundit per allò que
el llibre anomena la "revolució fallera permanent", encetada en 1984
fins a l'actualitat, i que ha fet d'Arrancapins una falla, i alhora una
entitat cultural, totalment atípica dins el panorama faller valencià.
En suma, Arrancapins, 90 anys fent història, intenta
aportar llum a un tros fonamental de la vida cultural del barri
d'Arrancapins, alhora que es converteix en base de partida per a la
futura reelaboració de la història de la nostra comissió, amb la
perspectiva del centenari que es complirà l'any 2008.
Llibret 1997
Donat que els projectes fallers d'aquest any tractaven
el tema central de la solidaritat, se sol·licità a diverses ONGs i
associacions la seua col·laboració en les pàgines del llibret. Fins i
tot en gener va tindre lloc una xerrada al casal a càrrec de membres
d'Amnistia Internacional. I bona prova de que les entitats convidades
respongueren és que en el llibret aportaren llurs articles Al Margen,
Col·lectiu Lambda, Acsud-Las Segovias, AVACOS, Amnistia Internacional,
Entrepobles, Joves contra la Intolerància, S.O.S Racisme, CEDSALA i
SALAM, a més de comptar amb articles de Josep Martí Pérez Úbeda sobre el
racisme a Àustria, de Marià Sánchez Soler sobre el neofeixisme i de
José A. Antón sobre les ONGs i el model de cooperació. El llibret també
arrodonia aquest tractament del tema de la solidaritat amb una exclusiva
entrevista concedida per l'eurodiputat Jose Maria Mendiluce. També
trobem una reflexió sobre l'individualisme grupal, de Willy, una peça
satírica sobre la devaluació de la solidaritat i una entrevista, en el
suplement infantil, de Víctor Valero al ja jubilat artista faller Vicent
Cosí, gran artesà de cadafals infantils dels anys seixanta.
Llibret 1996
Llibret 1995
Llibret 1996
Portaven 14 anys que els
fallers i falleres d'Arrancapins confeccionant el cadafal, al principi
aportant idees i des de finals dels anys vuitanta dissenyant i
construint tota la falla. En el llibret es passa revista de les falles
plantades per la comissió des de 1983. Posteriorment, anaven desfilant
els versos i articles referents a cada falla plantada des d'aquell
cadafal dedicat al Mercat d'Abastos, i amb la conclusió final de que la
majoria de coses denunciades des de 1983 no s'havien solucionat. En el
capítol de col·laboracions deu esmentar-se la traducció al valencià d'un
article de Gabriel Albiach, titulat "Franquisme amb rostre humà", el
d'Honori Pasqual i Martí, de Vianants sobre l'urbanisme de València
("Falles que fan ciutat"), l'aportació de Pau Viciano, reflexionant al
voltant de la manipulació de la història i les Falles, el de Toni Mestre
("Comunica, no comunica"), sobre els mitjans de comunicació al País
Valencià, una nova reflexió sobre el neofeixisme de Josep Vicent
Sanmartín ("Un fantasma recorre Europa: canvi i inquietud"). Un
reportatge sobre un debat organitzat per la falla la voltant de les
falles populars, Miquel Crespo parlava sobre l'ecologia i el reciclatge
en "Consumerisme ecològic: els diners són verds", Àlex Amorós ho feia
sobre el Jardí Botànic en "El capvespre del jardí" i es tancaven les
col·laboracions amb una auca satírica titulada "M'agrada, no m'agrada" i
un no menys satíric text titulat "La fallera tòxica". El llibret de
1996 s'acompanyava d'un suplement infantil, que contenia una entrevista a
l'artista Víctor Valero, autor de la falla menuda, junt a un conte
sobre una falleta fet per "Mila".
Llibret 1995
Aquell any, i ja que la falla
estava dedicada al tema de la intolerància, el llibret desenvolupava
també aquesta temàtica. En aquest sentit l'explicació de la falla era
ben explícita, amb uns versos encartats redactats per l'escriptor Víctor
Gómez Labrado. Seguia una "Carta oberta a Arrancapins", signada per
Lluïsa Miralles, on es defensava la necessitat de ser tolerants i de
lluitat contra qualsevol forma de intolerància. Contra els efectes de la
guerra apareixia un poema d'Antoni Matutano titulat "El bram del
soldat", així com una il·lustració de Burguitos al·lusiva al compromís
d'Arrancapins amb la solidaritat i contra la intolerància. Sobre aquest
tema versava l'article "Les Falles i la solidaritat. Quines falles,
quina solidaritat" d'Alfons Cervera, on destacava els intents solitaris
d'Arrancapins per tal de fer unes falles diferents i compromeses amb la
problemàtica social. Les pàgines del llibret prosseguien amb una sàtira
del món faller convencional en l'article "Despotisme de casal i
frustració sexual", de Gil-Manuel Hernàndez, un altre article sobre el
problema de la pobresa mundial i la immigració a càrrec de "Valencia
Acoge", i una crida en forma d'acròstic poètic feta per La Ballarusca
contra el racisme. El llibret continuava amb un poema de Marc Granell, i
més articles a càrrec de Josep-Antoni Collado ("Qüestió de voluntat"),
del comunicat de les "Dones de Negre" de Belgrad contra la guerra dels
Balcans, de Vicent Torrent ("Cap a un nacionalisme solidari") i de Josep
Vicent Sanmartín ("De la tolerància al feixisme"), de Francesc Bayarri
("Insubmissos en democràcia"), el col·lectiu Vianants, d'Illacrua, així
com un manifest firmat per diferents grups titulat "No a les fitxes
policials. Prou d'agressions feixistes". El llibret també contenia
l'explicació de la falla infantil, titulada Bèstia, en clara referència a
la supressió municipal de les escoletes infantils.
Llibret
1994
En
l'editorial del llibret de 1994 Arrancapins es mostrava crítica amb
presumptes falles "innovadores" que semblaven "d'una altra galàxia" i
molt més crítica encara amb les falles conservadores, el que propiciava
la sensació de creació de que "d'una illa meravellosa on tot el món
opina i decideix, ningú és més que aquell que té al front i tots ens
divertim sense deixar de ser nosaltres mateixos". És per això, que fent
ús de l'habitual sàtira mordaç, es plantejara un "Arrancapins Tours",
amb diverses rutes per la illa de la Disbauxa. Aquest tema s'arrodonia
amb un no menys humorístic "Disbauxionari". El llibret es completava amb
articles i aportacions com un escrit sobre gastronomia ("A la taula i
al llit al primer crit"), un altre sobre "Fallers, folloners i
farandulers", de Toni Torregrosa, sobre la música ("Il piacere") de
Francesc Banyuls, sobre la xenofòbia, sobre el record del poeta Vicent
Andrés Estellés, a més d'una instructiva nota al voltant d'En Diego de
Villanueva i En Vicent Gascó, que donen nom al carrer Villanueva i
Gascó. Cal destacar, igualment, un article, "La dècada", signat per
"L'eduard", on, després de recordar els seus deu anys d'estada a
Arrancapins, fa un resum dels despectius adjectius amb que se sol veure a
Arrancapins. Una nova secció humorística titulada "Relax", on es
parodiaven els anuncis de contactes, donava pas al llibret infantil, amb
l'esbós del cadafal que portava per lema La guagua, i l'explicació feta
pel faller Lluís Alabau, de 8 anys, amb dibuixos sobre un "viatge sense
fronteres". El llibret infantil es completava amb receptes de
papiroflèxia i endevinalles.
Llibret 1993
Llibret 1992
Novament el llibret acompanyava
amb la seua estètica el tema i la forma de la falla. En aquesta ocasió,
i ja que la falla feia una crítica de la degradació mediambiental, el
llibret anava dins d'un sobre, que contenia una bossa de fem, una
enganxina, un joc de l'oca del segle XVIII, junt amb un suplement
especial -imprés en paper reciclat- d'un diari anomenat "La tribuna
d'Arrancapins". En aquest suplement -en realitat el gros del llibret-
apareixia una àmplia explicació i relació de la falla d'aquell any. Tot
seguit es passava revista a l'estat de les aigües, l'aire, el bosc i els
residus sòlids, proposant com a conclusions una sèrie de mesures per
tal de contribuir a millorar el medi ambient. La resta del suplement
reforçava els arguments ecologistes amb articles com el de "Una estoreta
velleta..." de Miquel Crespo, "Òpera i natura", de Julià Carles
Lahiguera, un apartat sobre bellesa i salut a base de receptes populars,
un altre sobre receptes de cuina, un "Viatge al Maestrat" de Josep
Antoni Collado, així com una sèrie d'il·lustracions de plantes
medicinals valencianes. El suplement també contenia un breu article
sobre la marxa nocturna a Arrancapins i la reproducció de l'esbós de la
falla infantil. El suplement especial es completava amb un full de
tamany diari, també titulat "La Tribuna d'Arrancapins".
Llibret 1991
Llibret
1989
Llibret 1991
El llibret de 1991 va ser, com
la falla, tota una expressió de la filosofia fallera d'Arrancapins. De
fet la portada es titulava "Expedient Arrancapins 1991", i el llibret
era concebut com una mena d'informe o expedient policial on, per a
presentar als membres de la comissió, s'usava el format de fitxes de
delinqüents, amb grans dosis d'humor i sàtira. Però el que reafirma més
la manera d'entendre les falles d'Arrancapins és el propi repàs que la
falla fa de les seues característiques, que l'haurien dur a estar
"fitxada". El capítol de textos es tancava amb una divertida enquesta
titulada "Estàs preparada/preparat per a l'any 2.000?" i un enrevessat
text sobre "La ciència exacta no existeix o el número diabòlic".
Llibret 1990
Llibret 1990
El llibret començava amb un
emocionat record per a Roberto Romero Royo, el veterà faller i molts
anys president de la comissió, que va morir durant l'exercici 1989-1990.
El llibret, amb format de llibreta de cuquet amb una cartolina amb un
expressiu dibuix al·lusiu al tema de la falla, contenia també una
reflexió en forma d'article de Julià Carles Lahiguera, titulada "La
dècada light", on lamentava el moderantisme social i polític
generalitzat, front a les velles utopies revo-lucionàries que pensaven
en transformar la so-cietat. En realitat, aquest article s'acostava al
tema central de la falla de 1990, que sota el lema de La màquina del
temps, intentava preguntar-se críticament sobre els esdeveniments que
depa-raria al món la dècada dels 90.
Començava amb una
editorial ben significativa del compromís adquirit pel col·lectiu faller
d'Arrancapins en allò que hem anomenat la "revolució fallera
permanent". En el text esmentat, i després de comentar el tema de la
falla d'aquell any havia de ser construït pels fallers i falleres,
s'enunciava de nou la filosofia que animava l'activitat d'Arrancapins.
Tampoc faltà el record emocionat, en forma d'article, del vell faller de
la comissió, i president honorari d'aquesta, Rafael Martínez Ordaz, més
popularment conegut com Rafael el Sombrerer o "l'agüelo Rafael". Un
faller, que com diu l'article, ja es trobava entre els fundadors de la
comissió i tenia una manera a l'antiga d'entendre les Falles. El llibret
contenia també una secció de comentaris satírics sobre l'actualitat
ciutadana, un articles sobre la confecció de bunyols i xocolata, una
nova edició del Faller-Hòscop i una no menys satírica secció d'anuncis i
passatemps, que d'alguna forma, estenien en lletres els ninots
reflectits en la falla.
Llibret 1988
Llibret 1988
Com que la falla que es va
plantar en 1988 portava per lema La torre de les cultures, a la portada
del llibret d'aquells any figurava "el guerrer emmascarat al castell
d'Arrancapins" , una mena de guerrer de l'antifaç que, provist d'un
escut amb les quatre barres, entrava per la finestra a la captura del
moro.L'explicació i relació de la falla estava amanida amb dibuixos ben
expressius i una grotesca simulació de la batalla d'Almansa acoblada a
l'actualitat de la política i cultura d'aquells moments. A més, el
llibret contenia un divertit còmic on amb les aventures del Guerrero del
Antifaz s'explicaven les Falles i la falla Arrancapins. Un altre còmic
amb dibuixos infantils relatava el programa de festejos per als més
menuts. També apareixia un solt parlant sobre el Llibre del Repartiment,
una secció titulada HorroSCopO-Falles 1988 i un altre solt retallable
de la falla gran. Tancava el llibret una peça literària dedicada a un
cavall. Amb tot, realment el llibret finalitzava amb la següent frase
impresa sota la imatge del rei Jaime I: "Aquest llibret de la Falla
Arrancapins es va imprimir l'any del 750 aniversari en que uns varen
vèncer i conqueriren als altres. Que mai més torne a ser. Falles 1988".
Llibret
1987
La portada del llibret
del 87 reproduïa un plànol antic de València amb un metro de mesurar
creuant-lo, així com diversos dibuixos d'auques, junt al lema "Llibret
Arrancapins". L'interior, fet sobre paper rosa, tenia uns continguts
força interessants. Un article humorístic sobre la influència dels
astres en Falles, un altre sobre el tarot, i un text d'elegia per
Federico García Lorca. També figurava un article sobre els últims vuits
anys d'urbanisme socialista, signat per Milo, arquitecte. Un altre sobre
"Ecologia i ciutat", signat pel Grup Ecologista Llibertari (GEL), a més
d'un escrit de Joan Carles Martí sobre la necessitat de conrear el
valencià per tal de ser més valencians. També hi havia una divertida
col·laboració literària de Julià Carles Lahiguera, una altra de semblant
estil sobre el problema urbanístic, però anònima, i fins i tot un
escrit firmat per gent de Ràdio Klara sobre l'afer de les ruïnes del
palau del Reial de València. Amb tot, es pot destacar especialment, pel
que té de testimoni històric, la reproducció d'una conversa parlant de
l'evolució d'Arrancapins, titulada "Ja portem 10 anys de currelo per
canviar les Falles, 10 anys de llibertat i democràcia a la falla". Un
títol que resumeix ben clarament la percepció que teniem els
protagonistes de la nostra recent trajectòria com a col·lectiu faller.
Llibret
1986
De nou aprofundint en un
plantejament estètic innovador, amb una factura moderna i desimbolta,
exempta de la típica iconografia fallera i plena de gravats i auques de
l'antigor. Fins i tot les mateixes fulles del llibret eren de color
taronja i la portada, de color rosa, reproduïa esbossos de falles de
principis de segle junt al nou emblema de la falla. Com l'any anterior,
el llibret contenia, a banda de les seccions habituals, articles, com
una salutació de la fallera major als seus veïns, dos records emocionats
de Josep Lluís Romero i Josep Antoni Collado a la persona del faller
Robert Romero Martínez, mort en juliol de 1985, un poema de Juan Luís
Bedina a la festa, un divertit article sobre les "marujes" d'Eduard
Gisbert i Sampedro, o una interessant reflexió de Francesc Pérez Moragón
sobre la necessària renovació de la festa. Al voltant d'aquest aspecte
mereix ressaltar-se un article de Julià Carles Lahiguera sobre el
Carnestoltes, on es reivindica l'esperit transgressor i subversiu del
Carnestoltes en les Falles.
Llibret 1985
Llibret
1984
Llibret 1985
Un intent de reproduir els antics llibrets d'inicis de
segle, amb profusió de gravats i articles. Una cita de Vicent Andrés
Estellés obria el llibret, seguida d'una salutació ben explícita de
l'esperit popular i obert de la comissió. Entre les col·laboracions
Josep Antoni Collado també aportava un article sobre la història antiga i
musulmana de la ciutat de València. També s'han d'esmentar l'article de
l'Asociación Valenciana de Indumentaristas (A.V.I) sobre la
indumentària valenciana, un altre article de Julià Carles Lahiguera
sobre les auques valencianes, un de Pilar Roca sobre la història de la
xocolata, a més del redactat per la Colla Biciecologista "Més lluny",
sobre la necessitat del desarmament i un pacifisme real. Així mateix,
cal fer esment de les col·laboracions literàries en prosa d'Eduard
Gisbert i Sampedro, de Josep Lluís López Ruiz, en vers, o la col·lecció
de refranys i endevinalles del Col·lectiu "Llengua bífida". En suma, els
continguts dels articles i escrits literaris es polaritzaven en dos
eixos: la reivindicació de la tradició valenciana des d'uns pressupostos
progressistes, i el compromís amb temes político-socials d'actualitat,
també des d'una línia marcadament progressista i amb una sensibilitat
nacionalista, visible des del ús del valencià fins al tractament de la
qüestió nacional valenciana.
La portada del llibret de
1984 representava una mostra d'una nova forma de plantejar-se la festa,
almenys tractant d'eixir d'uns paràmetres estètics tradicionals. Així,
amb un dibuix sota el lema de "Penjat i Desfet" vegem un paisatge de
còmic on es recrea una escena de novel·la negra amb matisos gore. Pel
que fa als continguts del llibret, és molt més convencional, tot i que
cal destacar una especial salutació de la comissió al barri, l'article
de Julià Carles Lahiguera, "L'altra volta de femella", on es tracta el
tema del ritual del foc des del punt de vista mitològic, i especialment,
l'argument de la falla d'aquell any, que feia una explícita i àcida
crítica de les centrals nuclears.
Llibret 1983
El llibret de 1983 va suposar, encara que fora estèticament, un cert punt d'inflexió respecte als anteriors, no tant sols per recuperar l'encap-çalament "Falla Arrancapins", realçat sobre la denominació oficial de la comissió, sinó per la fotografia del Mercat d'Abastos que il·lustra la portada, com també il·lustrarà la temàtica de la falla d'aquell any.
I, efectivament, el llibret de 1983 contenia en primer lloc un informe sobre la situació del Mercat d'Abastos, feta amb col·laboració de l'Associació de Veïns Abastos-Finca Roja. També s'ha de destacar l'article que obri el llibret, en realitat un carta imaginària on un amic li conta a l'altre els canvis esdevinguts a la comissió, en el sentit d'haver recuperat un suposat i autèntic model originari de comissió fallera, front als convencionalismes predominants al món faller.
